Blogia
JONNETE
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

Dones

DONES

ISABEL-CLARA SIMÓ

 

 

 

 

 

 

 

JON CAROL LÓPEZ

3r A

LLENGUA CATALANA

TERCER TRIMESTRE

 

 


 

EL BON SUÍS

 

En un bar que es diu "El Bon Suís" es troben dues amigues, la Sofia i la Neli. La Sofia té un problema i és que el seu marit la vol deixar perquè la troba grossa i s’ha cansat de viure amb ella. De cap manera la Sofia vol que

la deixi, perquè no vol viure sola i, malgrat que el marit té un munt de defectes, ella vol ser al seu costat. La Neli li proposa que faci tres coses que sempre surten bé per conquerir el marit:

Fer un sopar i posar-se sexi.

Fer-li agafar gelos regalant-se ella mateixa flors.

La Sofia aquestes coses ja les ha provades i no li han sortit bé. Només queda la tercera: fer veure que porta la cosa amb dignitat. Però tampoc surt bé.

En veure que res d’això no ajudava la seva amiga, la Neli li proposa un altre sèrie de plans: un, que tingui la casa feta un desastre, perquè ell es cansi i marxi; llogar una noieta perquè el sedueixi o la tercera, que diuen és infalible,  és que la Sofia l’enganyi de debò.

 

 

PARDALETS

 

La història ens parla d’una turista a Milà que observa el comportament d’uns pardalets que s’han aturat als seus peus, mentre pren una cervesa. La mare del pardalets fa viatges constants per tal d’aconseguir menjar per ells. Un

colom li pren el menjar: ella lluita sense parar per trobar aliments per  als fills, que no fan res més que jugar. Llavors, mentre la mare buscar menjar, els fills van a la taula del costat de la noia i comencen a menjar les sobres que hi havia a sobre la taula i no en deixen res a la mare.

 

La història ens vol transmetre l’egoisme que tenen els fills.

 

LA MINYONA IMAGINÀRIA

 

Aquesta és la història d’una noia que és diu Esther. És una noia que amb el seu marit decideixen que ella deixarà de treballar fora de casa per dedicar-se a les feines domèstiques. Com té molta imaginació, s’inventa una minyona, l'Eli. Figura que és una noia una mica paradeta, així que l'Esther li ha de dir el que ha de fer mentre ella es dedica a seure al sofà fent ganxet.

Un dia en un berenar amb sis dones més surt el tema de les minyones i sense adonar−se ella parla de la seva.

Però hi ha una amiga a la que sorprèn que tingui minyona.  Sap que la seva economia és una mica justa,  ja que fins i tot el seu marit els hi havia hagut de deixar diners. Però dir la veritat  i reconèixer que la minyona era inventada davant de la resta de dones era massa per l'Esther.  El seu orgull podia més que la realitat. Finalment no els hi va dir.

 

 

 

 

NIKE−AIR

 

El Lluís és un nen de catorze anys, fill de la Paca i del Pep. Són una familia treballadora i no es poden permetre el luxe de comprar tot el que demana el seu fill. El Lluís no para de demanar unes sabatilles esportives Nike−Air, perquè tots els nens les tenen i ell no.

La seva mare comença a buscar-les per tot arreu, i ha de demanar diners a una amiga perquè no en té suficient. A ella no li agrada demanar diners a la gent, però en aquest moment  pensa que és per una bona causa:  fer feliç el seu fill. Arriba el seu aniversari i li donen el regal entusiasmats.  Ell se’l mira i diu que ara ja s’ha passat la moda de portar les esportives de Nike-Air i els hi demana un Nintendo-Ds perquè tots els nens i nenes la tenen i ell no.

 

PASSA−T’HO BÉ, REME

 

Aquesta és la història d’una prostituta, la Reme, que a la feina es feia dir Tatiana. Estava cansada de rebre clients, fins que un dia va aparèixer en Raül, que feia de representant. Aquest només li va demanar que s’ho passés bé amb ell i que cada setmana els dijous hi aniria i li pagaria cent mil pessetes fixes al mes. Però només l’havia de rebre a ell. La Reme va acceptar tot pensant que era bona fent teatre i que d’aquesta manera s’estalviava de rebre més homes. Així doncs, va fer veure que s’ho passava bé amb ell, i feia gemecs i cridava una mica de tant en tant per fer-lo feliç. A canvi de cobrar el que li havia dit, no estava malament. I un dia va arribar el moment de les confidències. El Raül li va dir que era casat, però que a la seva dona mai li venia de gust estar amb ell i si ho feia era fingit i a ell no li agradaven les mentides. Va comprovar que la seva dona no l’enganyava. També va preguntar al  ginecòleg de la seva dona si aquesta tenia algun problema. El metge li va explicar que tenia la vagina seca, és a dir,  que no podia gaudir de cap manera. Així és que com no volia que fingís,  va decidir respectar-la i no demanar-li mai més fer l’amor. El Raül estava content perquè havia trobat una dona que no fingia amb ell.

 

LLIURE

 

El Joan arriba a casa i li explica a la seva dona, la Maria, que ha tingut un disgust a la feina i ha decidit deixar-la. La Maria està espantada perquè no entén de què viuran, ja que tenen moltes despeses i una filla estudiant. En Joan pensa que pot posar un negoci amb un altre soci i que se’n sortiran però, és clar, hi ha un risc, i mentrestant tenen moltes coses per pagar. La Maria li diu que confia plenament amb ell, però creu que s’ha d’empassar l’orgull, tornar a la feina i dir que va tenir un cop de geni, encara que sigui mentida,  i tornar. A ell li costa acceptar, però la Maria insisteix.

 

 

 

 

 

 

 

AMOR DE MARE

 

L'Andrea, després de passar uns anys de maltractaments i privacions de tot tipus amb el seu marit,  li ha arribat el divorci i fa recompte de tot el que ha hagut de suportar.

No disposava de diners ni per anar a la perruqueria, mentre que el seu marit,  l'Emili, vivia com volia, vestint bé, etc.  Finalment, va aconseguir una feina en una botiga de vímet d'una amiga i així encara que no fos molt, podia tenir quinze mil pessetes a la setmana. Més tard li’n van pagar disset mil. No li va dir a l'Emili i així podia guardar una mica de diners per comprar les sabates pels nens i altres coses. Però una vegada van venir a cobrar una factura i va pagar amb aquell racó. Quan ho va saber el marit encara es va enfadar més i li donava menys diners. Un dia l’Andrea va veure com convidava als amics a prendre unes copes mentre la família s’ho estava passant tan malament. Quan li va dir que l’havia vist,  ell  li va començar a donar cops fins deixar-la estabornida. I va ser ell qui, finalment,  li va demanar el divorci perquè estimava a un altre dona.

Va haver−hi judici i a l’Andrea li va tocar la casa, els fills i una pensió de seixanta mil pessetes. Tot i així va haver de demanar diners a la seva tieta Eulàlia per poder fer front a la situació. Va començar a treballar i així, poc a poc, va poder tornar els diners del préstec. Al mateix temps els seus fills adolescents van començar a tenir un comportament molt dolent:  ficar-se en baralles, cremar l’escola... i,  entre una cosa i l’altra,  els hi va començar a agafar aversió. Quan van detenir a un d’ells per robar,  va trucar a l'Emili per dir−li que ella no els volia. La notícia va sortir als diaris i a ella la van presentar com una mare desnaturalitzada  per haver pujat als seus fills com criminals, ella, que s’havia passat tota la vida lluitant per ells.

Es va quedar sola, ni la família ni els amics van voler saber res d'ella. La van declarar incapacitada per dir que els seus fills no li agradaven. I la van tancar.

 

ENTRE CLASSE I CLASSE

 

El Josep Mª i la Mireia són companys de classe i surten junts. Ella està molt contenta al seu costat. La seva amiga Eva li explica que el Josep Mª s’ha embolicat amb mitja classe.  La  Mireia en sentir-ho,  pensa que l’Eva ha estat sempre entremig cada vegada que a ella li ha agradat un noi. Però l’Eva només li ha explicat perquè ho sàpiga.

 

 

 

L’ÀVIA SIXTA

 

Tracta sobre una àvia que cau malament a tota la seva família menys a un nét. La família es pensa que no se n’adona de les coses que com són realment, ni del que diuen d’ella. Però l’avia ho sap tot i un dia li diu al nét que ni tan sols és nét seu i que l’herència no la deixarà a ningú.

 

 

LA FOTO

 

En una tenda maca i nova que acaben de obrir en un barri la gent es para a l’aparador a veure les antiguitats. Un dia s’hi para una dona “cutre i putrefactra” que al fons de tot  veu una foto i veu que era ella quan era petita i ella comença a riure. La gent passa sorpresa mirant-la i sense fer-li cas.

 

LA PRESIDENTA

 

La presidenta d’un Consell d’Administració  aparenta ser forta i valenta quan comencen les reunions. Però el que ningú sap és que quan acaben sempre se’n va al lavabo a plorar desconsoladament.

 

AL METRO

 

Una dona viatja en metro cada dia per anar a treballar i sempre es mosqueja amb tothom. De fet és perquè  treballa molt i acaba cansada: A casa ha de cuidar al seu fill invàlid. I cada dia és igual.

 

 

JA T’HO DEIA JO

 

A una dona la deixa el marit.  La seva mare  li reprotxa que és perquè no es cuidava, i per això l’ha deixat. Però la dona li explica que no és per això:  el marit havia descobert que era homosexual.

 

 

 

VALORACIÓ PERSONAL

 

Aquest llibre de la Isabel-Clara Simó m’ha agradat molt per diversos motius:

 

*      Són contes, la majoria curts,  i això no t’obliga a recordar el que havies llegit anteriorment. És un llibre que es llegeix ràpid.

*      És fàcil d’entendre i de llegir per la manera d’escriure que utilitza l’autora.

*      Et presenta diferents tipus de dona i veus que  les vides que tenen no és el que aparenten.

*      Les situacions són realistes i a vegades amb un final sorprenent.

*   És un llibre que el pot llegir tothom, no només nosaltres.

 

 

 

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

1 comentario

Nike Shox Turbo -

Between grief and nothing I will take grief. (William Faulkner, American writer)
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres